Et portaré on vulguis,
allí on tu diguis,
sense dubtar,
sense preguntar,
seré com sóc
i qui sap,
si potser
demà m'estimis
o no,
però si us plau,
avui,
deixa'm somniar els nostres somnis
perquè algun dia han de saber
que el teu nom propi
és el que dic a mitja veu
abans de tancar els ulls
i repetir-me,
que els impossibles com tu,
també respiren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada