com me l'estimo,
que els dies sense ell
ja no són el mateix
i que per sobreviure
he hagut de fer coses
com baixar del cel,
i pujar dels inferns.
He après
que el demà mai arriba
i si ho fa,
sols es queda un instant
i rodola com llàgrima furtiva
esperant ser redimida,
per la carícia de la seva mà.
Us podria explicar
com fa l'amor
i el desfà,
que llueix sense estels
i vola pel cel
encara que ell diu
que ell no és ningú,
mes què sabrà
si és o no és,
perquè per mi
el ser o no ser
no consisteix a dir,
si no en fer.
Us podria explicar
però sabeu,
millor callaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada