que no un de molts
vaig pensar que series,
per oblidar qui sap quan
i deixar qui sap on
fàcilment i sense problemes,
perquè si no hi posàvem el cor,
si a la passió distrèiem,
potser ens salvaríem.
De què?
De tot i de res,
dels que miren i no callen,
dels perfectes,
de nosaltres mateixos
que sense voler
o amb ganes,
vam suscitar que els desordres,
tinguessin causa i efecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada