La meva lluita

De sol i lluna,

de pluja fina,

d'amor sorprès

que s'endevina.

Del que no amaga,

i sempre mostra.

Del que diu el que pensa,

encara que obtingui derrota

i hagi de tornar a morir

per qui estima.

No donem per perdut,

el que encara no s'ha lluitat,

si el cor és l'arma,

que tenim afilat.

Les sensacions perduren

de per vida,

si el que es sent,

mai s'oblida.

Recordar-te és el meu instint

quan no et puc trobar.

La meva porta d'emergència,

als sentiments atrapats

que no volen marxar.

De sol i lluna,

de pluja fina,

d'amor sorprès

que s'endevina.

Transparent com el cristall,

i dur com el diamant.

El meu amor per tu s'inclina

depenent del vent on li arriba.

Et seguirà i mai descansarà,

doncs en la vida sempre es camina,

mirant endavant.

Jo soc d'aquelles que lluiten,

i no tenen por al fracàs.

Però això ja ho saps.

Sempre et dic veritats

quan tu em vols escoltar.