De camins anem
i de camins tornem,
doncs la vida és una vena,
dividida en artèries.
On arriba el meu camí,
allí et trobaré.
Esperant-te amb mà oberta
i desitjos encesos.
Els teus ulls em faran de guia.
Doncs sols tu,
marques per on trepitjo.
La força be de lluny,
i ningú em pot aturar.
No és que vulgui córrer.
És que no vull parar.
L'embranzida s'agafa amb el primer salt.
Agafaré el que em pertoca
i m'ho enduré ben lluny,
on ningú m'ho pugui prendre.
Quan tinc el meu cor
entre les teves mans,
començo a entendre les teves pors
i compartir-les.
Estimar-te m'ha ensenyat a ser humil.
Doncs sols dona el que res a canvi espera.
Com més sucre més dolç.
Llepat dels teus llavis,
mai en tinc prou.
I sempre serà,
el que tu vulguis que sigui,
per descomptat.
Un trosset de mi,
una part de tu...
Un sentiment comú.
El desig compartit
d'aquell que viu amb passió
cada batec
que destil·la el seu cor.
De camins anem
i de camins tornem,
doncs la vida és una vena,
dividida en artèries.
Quin amor més elogiable, que la sang/vida que du una simple vena basta per alimentar les artèries i fer fluir vida/ desig a aquest inmensurable amor. El cercle que mai acaba.
ResponElimina