Entre cossos mutilats
on l'ànima s'ha evaporat
et recordo les paraules
que vas cridar.
No oblidaré mai les teves promeses,
els teus detalls.
L'odi no serà,
allò que m'impedeixi volar.
Necessito ser
el que mai de mi s'esborrarà.
Un JO en majúscula,
per afrontar adversitats.
Ningú ho sap,
que al nàixer,
vaig estar a punt de morir.
Des del primer dia sóc
corresponsal de guerra
de qualsevol destí...
Ja estic avesada a tot
fins i tot a patir el que no es escrit.
Buscaré una tireta
que em pugui guarir.
Cada dia hi ha més guerres que patir.
M'agradaria ser per un instant
allò que creix i ningú pot parar.
Caminaré portant un llençol blanc
per intentar, que la meva guerra,
es torni pau.
Amb tu,
per suposat.
Ningú camina a cegues
sense un pigall.
ostiiis strelleta m'as deixat ben parat cualsevol tema que et fiquin davant el defineixes no tens res imposible ets la millor aunque no o vulguis reconeixer tots els muas que vulguis demana per aquesta boqueta muaaaaaaaaaaaa
ResponElimina