De silueta dibuixada
enmig de nit serena
recordo una esquena
quan vaig arribar a tocar-te,
per primer cop.
M'esperaves.
Feia tard i a pesar del fred,
vaig tenir calor.
Aquest,
el meu, teu, primer record.
La cervesa era freda.
En vaig fer un glop.
Els teus ulls intrigats,
preguntaven qui era jo.
Vas anar formulant preguntes
i així em vas portar al teu món
on les aventures eren eternes
dins del batec del teu cor.
Però encara em faltava descobrir
la sorpresa més gran.
Vas formular un desig
sense importar-te la resposta.
El petó que et vas endur
va ser un punt de sortida.
Benvingut a la meva vida.
El primer pas de la carrera.
La primera lletra del poema.
L'inici d'experimentar
una cosa nova,
que es deixa modelar.
A vegades em preguntes
que d'on he sortit
i jo et contesto que potser tu,
em vas crear.
No sabia molt bé qui era
fins que et vaig trobar.
La teva porta era oberta
i jo,
m'hi vaig colar.
Benvinguda l'ocasió,
que no penso deixar escapar.
El desig és una aventura
on no m'importa arriscar.
jaja estrelleta aquest sembla una historieta que hem sona moltissim jajaja es genial ya saps el que et comentaria de seguit jajaja petons
ResponEliminaLes coses poden semblar-se però no ser el que són.
ResponEliminaBenvinguda, t'espero amb una cervesa ben freda i amb els llavis cremant per assaborir cada instant viscut al teu costat.
ResponEliminaJF
NO SABIA BEN BÉ QUI ERA ,FINS QUE ET VAIG TROBAR; .....OHH QUE BONIC...TAN ÉS SI ÉS AMB UNA COCA COLA,(PELS ABSTEMIS)...SI HI ÉS AQUESTA IMPLICACIÓ.MIL,LER
ResponElimina