divendres, 17 de juny de 2011

Sota la meva pell

No em lliguis.
Ja he olorat la llibertat i ara,
no la penso deixar escapar.
Posaré un peu darrera l'altre 
i em deixaré guiar.
La teva flaire serà,
un camí on segur voldré acabar.
En altres paraules,
el millor que vull sentir,
és el que tu em vulguis dir.
Volar amb tu,
és un plaer
difícil d'igualar.
Tot el que és gran,
sempre ho serà.
No busquis culpables
per al que ets.
La naturalesa així ho ha fet.
Les coses dolces enganxen....
els misteris també.
Llàstima que jo no ho sóc pas.
No pateixis.
No em penedeixo de ser.
Però a vegades somio 
amb alguna cosa més...
Saps?
Hi ha somnis que no s'obliden
quan s'acaba la nit.
N'hi ha que continuen.
I saps lo més bo?
Que es fan realitat,
en el moment menys esperat.
No em lliguis
i així no et lligaran.
Si respirem tots dos
l'amor,
es farà gran.











1 comentari:

  1. SIGUEM LLIURES,REPECTEM-NOS-EN,QUE AIXÒ FARA DURADORA,AQUESTA RELACIÓ I MANTINDRÁ LLUR FLAMA ENCESA PER SEMPRE

    ResponElimina