ni ens escolta.
Em vull cremar en el teu foc
i consumir-me poc a poc.
No fa falta que sigui estiu
per patir amb tu,
meteorològicament calor.
Que és que t'agrada de mi?
Els meus llavis?
Crec que ni això...
Però m'agradaria demostrar-te
que un tros de carn,
no ho és pas tot.
Absolutament jo
serà el que serà.
Mai t'he enganyat.
Ara, ja seria massa tard.
Estic embolcallada en plàstic transparent
per que puguis veure,
sempre,
el que hi ha.
A foc roent
et marco la pell.
Ho sento.
Ja t'he avisat.
M'encantaria ser,
la teva debilitat.
Això es una debilitat ; Tú ets una debilitat... ;)
ResponEliminam'encanta moltissim de cada vegada pugues mes el nibell ets mes brillant en tot personalitat poemes seras petita en altura com dius pero est mes gran del que et penses petons estrelletaaaa tots els muas qe vulguis
ResponEliminaEls dies avancen, i els teus escrits em fan gaudir cada vegada més.
ResponEliminaA vegades penso que em veus per un foradet i ets capaç d'expressar amb paraules tot allò que jo visc tan intensament en determinats moments.
Les teves paraules i els meus moments són la millor manera de recordar tot allò viscut. Gràcies.