Verins.
Fulles esmolades.
A mitja nit.
A totes hores.
L'olor de la sang,
m'incita a matar-te.
La por busca sortida
per cada porus de la teva pell
i en dolça esgarrifada contemples,
que no hi ha sortida possible
a aquesta agonia,
tatuada en el teu cervell.
La perversió ha arribat al meu cor
com una aventura
i m'encanta aquesta sensació
de posició prematura.
Ningú et podrà salvar.
No cal que cridis,
ningú et sent.
Doncs la meva boca ja procura
menjar-se tot el teu al·lè.
Perdona, no era la meva intenció,
però ara que ja et tinc,
m'encanta la meva posició.
No et queda altre remei.
De l'amor més dolç
també es pot morir.
Assassina seré sense contemplacions.
M'encantaria matar-te de plaer,
o sigui,
que deixat fer...
Intentaré,
per tots els mitjans,
que moris lentament.
estrelleta comença una miqueta macabre jeje pero acaba romanticament jejej de cada vegada et superes mes y m'agrada mai cambiis 3000 muas pertu
ResponEliminaTot ho tinc meditat menys venir al teu llit disposat a quedar-me sec per les teves ànsies assessines. Però un cop ben llegit ara soc jo el que desitjo, imploro una mort lenta dintre els teus sentits i ser presa de la teva boca.
ResponElimina