On està tot

Tu estàs on està tot.
On batega el sentiment,
on respira el cor,
on la carícia diu que sóc
quelcom més, 
que un trosset de pell.
L'estiu etern,
el Sol calent,
tancant els ulls
o obrint-los bé.
En un viatge a París
o qui sap si a New York,
en un prat florit
on la rosada, 
ha deixat de matinada
un munt de cristalls petits
per reflectir,
la tremolor de la meva ànima,
quan et té a prop.
Vora del mar
en cada onada,
mullant els dits 
amb el desig de tocar-te tota
i eixugar-te amb la boca,
fins a fer-te morir.
Tu estàs on està tot.
Allí, on un dia em vas dir,
que volies ser quelcom més
que una història imaginada,
abans d'anar a dormir.