Hi ha rastres, que mai es perden

Quan algú cau
sempre espera,
que el terra tingui compassió
i li deixi carícia,
en lloc de dolor.
Però la realitat és una altra
i la llàgrima crema
quan la tristesa ens abraça
deixant-nos parat el cor,
aturat sense remei
esperant,
que arribi millor ocasió
perquè el somriure torni a sortir
i somiar sigui el destí,
de la nostra petita il·lusió.
Saps que sense tu
les aventures,
ja no emoció
i el Sol només és un afegit,
que ix per què té el mateix costum
faci fred o calor.
Però que m'importa 
si et tinc a tu
i tu, per mi ho ets tot,
encara que caigui,
que la llàgrima cremi
i el meu cor s'aturi,
perquè quan no hi hagi Sol
jo el pintaré perquè em guiï
i em porti,
fins on tu estiguis.
Hi ha rastres que mai es perden,
encara que aquests,
es quedin a cegues.