sospesant les maldestres hores
on no en vaig saber més
d'aturar la meva llengua
i dir-li que callés,
que no t'ensenyés totes les cartes
perquè no cal mentir
però tampoc suïcidar-se al dir,
que sense tu no podria viure
i s'acabaria el meu destí,
quan ja no pogués tenir-te.
Però que vols si sóc així,
no estimo mai a mitges
ni en sé dissimular el desig
si algú,
com aquell que no vol
passa pel meu costat
un dia qualsevol,
i mirant-me als ulls em diu,
el meu món roda per tu.
Maldestres les hores
on no en vaig saber més
d'aturar la meva llengua
i dir-li que callés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada