és un moment que no es passa.
Un instant que desespera.
Un petó dolç amb lluna plena.
Un seguir que no té final,
etern,
lliure,
amb brisa marinera.
A temps és,
somriure encisadora
allò que cada cop creix més
i no té por de patir,
perquè ja no té sang en vena.
N'he fet donació en vida.
He aprés a a viure sense ella
i també a mentir.
A temps és allò que encén guspira
però no crema,
deixa viure i sentir
per intentar ressuscitar
el que els altres creuen pecat
per intentar viure en desig.
Somiar amb tu
és a temps per a mi.
Mes, sé que puc deixar de somiar
sense tenir que morir.
estrelleta el poema genial no d'humor com em pensava jeje mes ve una miqueta de dimonieta je pero es explendit tots el petons que vulguis demana per aquesta boqueta... muaaas
ResponEliminaSOMNIAR I MANTENIR LA CONEXIÓ AMBL'ALTRE,SEMPRE QUE CALGUI,PER A TORNAR A VIURE ALLÒ QUE VOS LLIGÀ EN LLUR MOMENT
ResponElimina