divendres, 1 de juliol del 2011

Vestits a mida

Sóc les costures d'aquest vestit
desgastat pel temps
que sempre penses reciclar
i et fa pena de tirar.
Allò que crida l'atenció,
a vegades,
no és el més impressionant.
Lila és el meu color.
O el que tu em vulguis pintar.
Ho no...
He canviat d'opinió. 
Ara la que pinto sóc jo.
La que pren les decisions
nua o vestida,
això dona igual.
La meva llei ha canviat.
Tu així ho vas decidir,
el dia que em vas dir
que jo era per tu un joc.
Canviaré de patró.
Em faré un vestit nou.
L'amor no té espais buits
que no es puguin tornar a omplir.
Ho sento ja has fet tard.
Ningú és especial
però tothom s'hi vol sentir.

































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada