El que no ens mata, ens fa més forts.

La valentia com argument
és el peix que es mossega la cua
nedant contracorrent
enmig d'aigua bruta.
La solució no és del qui crida.
La solució és del que actua.
I encara que la nostra ment
es tanqui en banda,
sempre hem de tenir el cor valent
d'arriscar pel que es lluita,
d'arriscar pel que un sent.
Per que això és el que ens fa lliures
i tenir el cor calent.
La llibertat no són paraules
que un dia s'emporta el vent.
Són actes i sentiments
que ens fa grans a temps complert.
La valentia no té mida,
la grandària la fa un mateix.
L'instint de supervivència
ens guia per camins estranys.
Però igual ens fa respirar,
doncs tot el que és viu,
segueix lluitant.
Per sort,
viure,
no és de covards.