Amb allò que t'inquieta.
Humida en la seva caixeta
inicia aventures,
de nena dolenta.
D'on t'imagines que sóc?
De moments tots anem vestits
fins que la calor ens pot.
Traient-te la llengua t'ensenyaré,
que la vida és el meu joc.
Desitjaria ser...
La que et roba el cor.
La que et menja la boca.
La que et fa l'amor
sense importar-te quan,
ni on.
Ho sento.
No et volia espantar.
Sols et volia dir,
el que les altres pensen
i tu vols sentir.
La caixeta té una tapa fàcil d'obrir.
Sols la paraula màgia has de dir.
I aquesta s'obrirà sense cap requisit.
Tu demana.
Així és l'instint.
Fer i deixar fer.
Sóc tota teva.
Sols mentre jo,
pugui decidir,
l'amor serà el bocí
que et deixaré tastar
i si vols,
sempre,
repetir.
tate intrigues jejeje un ya no ap que dir per no ficar la pota pero el poema formidable jejejtots els muas que vulguis jeje estrelleta mai cambiis y so fas per millor ets una bona amiga una bona dona y mare to mereixes tot lo bo que et pugui pasar
ResponEliminaES TOT ENTREGA,PLENA...TAL COM ETS,PERQUE ÉS VERITABLES ,I EL TEU INFLUXE ÉS COM TU SEMPRE POSITIU,MAGIC..COM LA GRADESA DEL TEU COR
ResponEliminaJo davant d'una proposta com aquesta, només et puc dir que aquí em tens, vestit o despullat, fes el que et vingui de gust. Torne'm boig de plaer.
ResponEliminaSENSUALITAT COM A VEHICLE D'EXPRESSIÓ DE LA PASSIÓ ENTRE ELS DOS AMANTS,A ONJA TOTA MENA DE PARAULES EN SOBREN,....A ON SOLSAMENT TE IMPORTANCIA EL DEIXAR'S-HI ANAR I EL PLAER DELS SENTITS...
ResponElimina