que les imatges,
van acompanyades de foscor.
A vegades,
podem ser titelles,
sense control.
En el teu desig em desfaré,
si tu ho vols.
No sóc el cel estrellat,
però potser seré
alguna cosa que et pot guiar.
El que et pot fer imaginar.
Somiar.
Lluitar.
Estimar...
Sentiments creuats
que potser mai del tot,
nostres seran.
Quan et tingui al meu costat
el pròxim cop
a cau d'orella et diré
que t'estimo és,
de petons i llàgrimes
un conglomerat.
Aquesta nit,
et vull al meu costat.
Vindràs?
jejej millor callar que parlar ... el poema meravellos com sempre sempre a nivell segueix aixi estrelleta muaaaaaaaa
ResponEliminaAquesta i totes les nits del mon...,vols passar calor amb Mi bonica :) ;) :P
ResponElimina