dijous, 14 d’abril de 2011

A mitges dites

De paraules escrites
el cor no viu.
Sempre li falta aquell caliu
de les nits furtives.
A mitges dites
sempre amb misteri
buscant resposta
a les preguntes,
que ens falta viure.
La por ens farà de coixí
per no ser agosarats,
de córrer cap un destí
que encara ningú ha marcat.
A mitges dites 
pensaments tancats.
El que no és vol pronunciar
per si resulta veritat
que fa temps ja era, 
i mai ha estat.
Dir, no és el mateix que sentir
i mai ho serà.



1 comentari:

  1. si et dic ho que penso seria un pesat pero com ho mereixess ho sere m' encanta moltisim i com saps mai habia fet cas als poemas i 2 persones tenen la culpa que hem fixi i la llegueixi una la escritora i l'altra una amiga d'ella que gracias a ella conec l'escritora no ho deixis mai marta es molt bonic tot ho que escriuis petonets de tot cor

    ResponElimina