Sensacions que trenquen l'ànima,
en paraules regalades
en mig d'una conversa.
El que t'abriga en carícia,
quan et toca la mà amiga,
i desitges que no s'acabi,
el que poc a poc comença.
És la màgia de l'instant,
de tot el que em regales...
el sentit de la justícia,
el que dius,
el que m'inspira.
L'olor que no conec,
i descobreixo com respira,
intuint entre paraules,
l'home que s'abriga.
Les pors,
les ironies,
el sentit de la família.
La teva veu a cau d'orella,
que em diu que soc estrella,
del teu cel inesperat.
Perdona si he agafat,
tot el que em regales...
Jo necessitava amor
i tu,
a mi,
m'has donat ales.
Potser la màgia es la sensació que provoca aquesta persona tan especial, quan ens dedica una fracció del seu temps, que per ser d'ella,per a nosaltres es multiplicarà en amor, emocions, ...que ens requerirà un esforç extra per no estar pensant just en ella.
ResponEliminaNo sé qui ha estat capaç de fer defallir l’enteresa que emanes, de embolcallar la teva dolça i compungida ànima amb signes, mots i desitjos. Només per això valdria la pena viure un instant en la pell d’aquell ignorat competidor.
ResponElimina