D'aquella boira espesa,
en voldria retallar,
els moments d'incertesa,
difícils de passar.
M'agradaria fer el cor fort,
i dibuixar-ne un somriure,
dels que es pinten indefinits.
El més fàcil seria tancar els ulls
i deixar de pensar,
que tu, el que algun dia vas sentir,
jo no ho vaig imaginar.
Esperança és la bufanda,
que aquest hivern m'han regalat,
per cobrir-me el cor,
perquè no agafi refredats.
Potser si és veritat,
que de segones oportunitats
creixen amors segurs i grans.
La recepta inacabada
que no vaig poder tastar,
el dia que vam decidir
el principi del final.
Esperança és un estel
que ha baixat del cel,
per tornar-me a il·luminar.
Esperança ets tu, que dónes coratge i confiança al fet que tots podem viure moments de desig/amor/sentiments/... En donar a conèixer la seva existència
ResponElimina