Dir-te com tothom
que ets el millor,
seria fàcil.
Però a mi això no em va.
Si més no així,
doncs, jo sóc d'aquelles,
que parlen amb el cor
i fan callar les llengües,
amb actes d'amor
mirant estrelles en nits,
que mai podràs oblidar.
I no ho dic per dir,
t'ho convido a provar
i veuràs,
que el meu cos és aquell llibre obert,
on un dia vas descobrir
que les paraules poden ser
quelcom més,
que ratlles amb punts,
per convertir-se amb corbes
on les carícies cauen mortes,
per tornar a ressuscitar.
Dir-te com tothom
que ets el millor,
seria fàcil.
Jo abans,
ho he de comprovar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada