Les casualitats fan camins
que ningú imagina,
on l'atzar i el destí
juguen a buscar,
dos punts oposats
que un bon dia ensopeguen
per casualitat
i et diuen,
que la tendresa existeix
en uns ulls que et miren
qui sap,
si des de l'altre punt de la lluna
o amb els peus a terra enganxats
somiant que tenen
una distància curta,
plena de proximitat.
On les paraules sobren
perquè elles millor que ningú,
saben callar
i dibuixen amb la llengua camins,
on no es necessiten ales,
per poder volar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada