Un dia fred, de galtes enceses

Quatre ulls,
que per primera vegada es miren
en un dia fred
de galtes enceses.
Què ho farà que
sobren taules i cadires
i la gent del meu voltant...
Tu demanes un cafè
i jo un capuccino carregat,
les paraules ja venen soles 
amb rialles incloses
i malauradament,
el temps que va passant.
Les cadires per art de màgia
cada cop s'apropen més,
just allí on et vull tenir.
Dos pams són poca cosa
si no fos que,
em sobren taules i cadires
i la gent del meu voltant.
I és en aquest moment,
on m'arriba 
l'olor de la teva pell,
tu parles i jo,
somio com deu ser
això de...
però deixo de pensar,
galtes enceses
en un dia fred.
I de sobte imagino,
qui pogués
canviar el carrer,
per un trosset de cor
on sols tu i jo,
poguéssim entrar
i mirant-te als ulls dir-te,
que treure't la camisa
és allò que he estat rumiant
d'ençà que, 
quatre ulls 
per primera vegada es miren
en un dia fred 
de galtes enceses,
on sobren taules i cadires
i la gent del meu voltant.