Aire fresc

Ella buscava aire fresc
i va trobar un huracà
que sense tocar-la,
la feia volar
i la portava a nous horitzons
on somiar consistia, 
a deixar-se endur
per oceans de passions
que mullaven sempre racons,
on fins ara,
sols amb la seva imaginació
hi havia arribat.
No li pregunteu ni on ni quan,
doncs, ni ella mateixa sabia
on havia començat,
o potser sí...
una tarda de dissabte 
d'un hivern qualsevol,
en una hora marcada
on aquell segon li va dir al cor
atura't,
somia,
viu i pensa,
que aquesta vida sempre serà d'aquells
que es lliuren als seus desitjos,
sense pors.
I així ho va fer.
Va agafar la poma del cistell
i en va fer un mos.
I ara hi ha un home
que camina per la terra
esperant,
que ella li torni la part
que un dia,
li va mossegar.
Pobre noi, el que ell no sap,
és que ella, 
mai li tornarà.
Buscava aire fresc
i va trobar, un huracà.