no implica saber.
Sols investigar
el que ens agrada descobrir
del que sempre hem tingut al davant
i mai hem sabut veure.
El que ens permet seguir somiant
sobre el qui ens dona la il·lusió
de mostrar-nos un nou camí.
Que el sempre no té un sol color
i el mai no es pinta amb decepció.
Cada oportunitat té un lloc.
Cada lloc un moment.
Cada moment un nom.
Cada nom un destí
que ja fa temps es va sargir.
La vida que ens vesteix
algun dia es va cosir.
La il·lusió no es coneix
fins que potser, te la porta el destí.
Gaudir-la és decisió de qui la viu.
Sentir-la de qui sap,
que hi ha oportunitats
que no es solen repetir.
uffff de cada vegada es mes dificil dir algo nou per mi ets ... aunque se que tu no tho creus . estrelleta facis el que facis sempre tidras una crossa on suportarte nomes demano mai canviis el caracter divi que tens y no perdre el contacte amb tu es lo millor que ma pasat ... tu ets el meu pilar ara y espero serlo yo el teu
ResponEliminaÉs un poema preciós, Marta. M'encanta. Felicitacions!!! Amb el teu permís me'l guardo.
ResponEliminaBesadetes
Fa poc que et conec, però llegir els teus trossets em fa possar els pels de punta. M'arribes a tocar totes les fibres dels meus sentiments i em fas connectar amb situaciones diaries i reals que a vegades ni em fixo en elles.
ResponEliminaLes paraules d'avui són prou clares per saber que les oportunitats s'han d'agafarm aprofitar i gaudir quan es presenten, i això cada vegada ho tenc més clar amb una persona que tenc al meu costat i a qui dono les gràcies per haver-me fet arribar als teus trossets igual que als meus i als seus.
Mil gràcies per compartir els teus trossets.
Potser no es repeteixen les oportunitats, ni les il•lusions, per això és tan important que en neixin de noves cada dia... De vegades no acabem mai de conèixer, per això és bo tenir els ulls i el cor obert i saber veure...
ResponEliminaM’agrada casa teva.
Des del far bona nit.
onatge