No calen paraules
per la nostra coreografia,
doncs dibuixem sentiments
en cada melodia.
Quan tocar-te la pell
m'estarrufa l'ànima,
penso que vaga la pena
que es faci eterna aquesta espera.
Més hi ha un moment
en el que el meu desig diu prou
i surt la dolenta
que perd el control.
Ara ja no pots tornar-te enrere...
Ara és el moment.
D'aquells petons que tallen l'aire,
d'aquell somriure maliciós,
d'aquell cos que t'espera
sense posar condicions.
No hi ha pressa.
Ni hores ni segons,
sols dos cossos en la fosca
que es desfan en mil colors.
Passió,
la capseta que vas obrir
al robar-me el primer petó.
Marta, només et volia comentar que al meu bloc hi pots "recollir" un "premi".
ResponElimina