un petó quan es fa fosc,
el desig de tenir-te a prop,
el somriure del silenci
que mai demana explicacions.
La visita d'aquell àngel
sense haver resat al cel.
Caminar sense destí
sense importar-nos el camí
que junts, ara,
en volem compartir.
Pols d'estrelles al matí
dibuixades en el llit.
I quan potser un pensa
que tot ja ha perdut interès,
apareix del no res
una màgia incandescent.
Segones oportunitats són
el que tots, ens mereixem.
noi comento que dius que soc un exagerat ejeje per cert hi ha una frase que m'encanta ejej muaaaas per l'estrelleta mes brillant del unibers
ResponElimina