Sentiments

Ara em faré diferent.
La que era, s'oblidarà.
La que és s'esborrarà
per inventar-se de nou.
M'enganxaré on les paraules
em facin de coixí
per que si torno a caure
no em trenqui més
i em deixin dir,
que els sentiments
són dels que callen
i es deixen sentir.
Seré pared,
taula,
cadira.
Una cosa que no viu,
que no té cor,
ni ànima,
ni al·lè.
La part inert de la vida,
la foscor d'una nit que crida,

el perill d'una guspira que crema
i no entén per que,
a tu mai t'oblida.
Potser serà
per que mai has marxat,
per que sempre has estat,
per que avui he pensat
que l'ahir,
podria tornar a ser demà.