i callo
i així et menteixo més,
que quan et dic que t'estimo.
Escric
i així ho difumino
per que ningú es senti atrapat,
ni compromès,
amb les paraules que dic
o penso.
Sé que per tu
no tenen importància.
Que més dóna
una llàgrima
o una carícia,
doncs la teva ànima no entén
per que la meva sospira.
I així ha passat l'instant,
el sospir,
la màgia
i el desig,
esperant,
sempre esperant
a que tu la treguis dels somnis
i la facis realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada