No, avui no et deixaré dormir.
Per que les meves ganes
criden el teu nom
i li ensenyen al meu desig
el camí.
Sota de res ho trobarem tot
per que nosaltres,
amb poc tenim prou.
Una mirada
encén mil focs
que no s'apaguen amb paraules.
Sols allò que tu i jo sabem
ho podrà calmar,
el que la pell crida amb sentiment
i la boca ofega amb el teu cos,
el que augmenta amb el moviment
i no s'atura fins que aconsegueix
l'orgasme de tots sentits.
Quan hi penso,
no em puc deturar
i imagino la situació
dibuixada en la meva carn,
fins al més mínim detall.
Tu,
les teves mans,
uf, quina calor que fa...
Espero que no siguis cruel
i em vinguis a buscar,
mes sols et puc prometre una fi
que avui jo,
a tu,
no et deixaré pas dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada