...i començo a caminar.

A un nou jorn
li enfilo l'agulla
i començo a caminar.
Al principi, 
amb passes adormides
enganxades,
plenes de lleganyes
que no saben on van.
Si m'abraces o t'abraço 
que més dóna
si el que vull es avançar.
Correrem
i segur que caurem,
però quina importància tindrà
si ens estimem,
o això diuen
totes les llàgrimes que cauen,
totes les nits estrellades,
totes les primaveres passades,
que junts ens vam donar.
Oportunitats de la vida
on cada jorn és d'una mida
i cada mida d'una profunditat.
Per que sempre 
hi hauran llaços invisibles
que sense adonar-nos,
ens lligaran.
...i començo a caminar
amb passes adormides,
però que si m'abraces,
que més dóna on van.