Aquell que es toca

Amb tu
la meva imaginació
té noves paraules
per definir el que seria
tocar-te amb un sol dit
i dibuixar-te onades
quan l'hivern en sigui
allò que el fred,
faci tremolar l'esperit
i tingui ganes de més
però s'hagi d'esperar
a què torni a fer bon temps
per a poder tornar a ser nen
i gaudir d'estimar
sense amagar-se de ningú.
Perquè amb tu,
la meva imaginació 
té noves paraules,
però sempre
amb el meu secret,
aquell que es toca
amb un sol dit
i sempre dibuixa onades
encara que l'hivern,
aquest any,
en sigui fred.

Soroll

Encara no sé que és el silenci
perquè afortunadament
amb tot em batega el cor
i dins d'ell
hi ha mil paraules
plenes de sensacions,
que fan que tot sigui soroll.
Una remor de sensacions
que sempre m'acompanyen
entre el somriure i el dolor,
la llàgrima i la decisió
de caminar cada dia una passa,
per no perdre mai el nord.
Però si el perdo, 
res no és el que ahir 
la importància li donava,
per que a vegades,
uns segons són suficients
per entendre
que no hi ha riure perpetu 
ni llàgrima que no cremi,
quan s'eixuga en la galta.
Per sort,
recordem poc el dolor
perquè viure així seria difícil.
La condició humana
és estranya i a la vegada,
fantàstica.
Shhhhhhhh
és l'hora,
ara toca somiar
de les teves mans,
al no obrir la boca.

Sense dir ni una paraula

Digues-li com vulguis,
però el desig
mai es pot dissimular
ni amagar,
ni disfressar,
per què la lluïssor als ulls
sempre ens delata
i es converteix amb l'arma
que ens mata
i ens deixa febles
amb poca força per pensar,
però no importa.
Perquè,
si d'alguna cosa hem de morir
que sigui perquè el cor ens batega,
per la carícia que ens fa sentir
i aquells petons
que li diuen a l'ànima,
que hi ha gent que s'estima

sense dir ni una paraula.

Interessant

Diuen que interessant es torna
el que a poc a poc es descobreix,
allò que ens inquieta
i ens fa anar de corcoll.
Amb el que es pensa
sense pensar
i ve a la ment,
per fer bategar el cor.
El que porta un polsim de màgia
i ens convida a somiar que som
quelcom que algú s'estima, 
considera o simplement
aquell que la curiositat 
li ha fet un lloc,
en un minut de la seva vida.
Qui sap si un instant
o l'eternitat sencera,
interessant és allò que batega
i sempre ho fa fort,
prioritat absoluta,
doncs sempre té pressa
per ser important
i no qualsevol cosa.
No cal que sigui molt gran,
a vegades una simple mirada
un que tal estàs,
o un bon dia
ja resulta interessant.
Sempre acompanyat de la teva boca,
per suposat.

No tot s'espanta

No tot s'espanta.
Hi ha cremors de llengua
que queden de  per vida
i et deixen muda.
Incapaç de fer un pas,
incapaç de ser tu mateixa
tot i que mil miralls
ensenyin una cara.
Per què encara que una imatge
valgui més que mil paraules
una sola,
pot trencar motlles
i callar moltes boques,
però de què serviria
si es van enterrar entre ombres.
Ombres que van deixar
els colors a les fosques
i mai més,
es podran tornar a pintar.
No tot s'espanta,
perquè hi ha coses
que sols moren amb nosaltres.

Pell

Ens vesteix la nuesa,
però la gent no ho sap
i s'encaparra a posar roba
a allò que la naturalesa
despullat ens ha donat.
Sempre pensant amb què diran
quan lo millor que tenim és la pell,
la seva carícia,
el seu tacte,
el desig que crea,
doncs fins i tot olorar-la
ens empeny a tocar-la
sense necessitat de veure-la.
L'instint ens esperona
i no ens conformem amb mirar,
necessitem comprovar
que allò que tant somiem,
és realitat.
La pell,
aquella que tant suporta 
i mai pot cridar,
la que ens cobreix l'ànima,
i es fon en abraçada
sempre abans d'estimar,
aquella amb la que dormim agafats
i si podem, 
despertem l'endemà.

La nina del prestatge de dalt

Qui sap,
un dia potser no sabré que dir
i tot s'acabarà 
com va començar,
en silenci.
I mentre,
deixaré que les paraules m'envaeixin,
m'assaltin sense demanar permís,
diguin el que pensen
i si volen,
parlin a crits.
Perquè sóc rebel per naturalesa,
inconformista amb el pensar,
estimo sense tebiesa 
i et deixo el meu món,
si en vols disposar. 
Sóc aquella 
a la que el cor li batega
i la que viu la realitat,
la de les llàgrimes salades
que diuen,
tenen gust de mar
i a vegades,
li rodolen per les galtes
sense cap necessitat.
Perdona si no sóc 
el que buscaves,
la nina del prestatge de dalt,
la tonta que tot s'ho creia,
quan oblidada em vas deixar.
Però la nena s'ha fet gran
i vestida de dona
es despulla al teu costat.
Qui sap,
un dia no sabré que dir
i tot s'acabarà.

La pròxima vegada

Ja no queda tant
per la pròxima vegada,
a tocar d'un sospir,
a la següent cantonada,
on els punts suspensius
ja tenen les paraules
pactades amb la mirada
i que segurament a la boca
faran callar
i que les mans siguin lleugeres,
buscant sortides
o entrades,
això no té importància,
perquè no queda tant
per la pròxima vegada,
on els meus petons 
seran una arma
i la teva mirada,
l'estratègia.

Apassionada

Vols una apassionada
en la teva vida?
I mentre menjaves gelat
i la teva llengua llepava
aquell instant fred i dolç,
em vas mirar
i sense obrir la boca
la roba em vas treure.
Per que tens la propietat
de robar cors amb total impunitat
i guardar-ne en col·lecció,
el llaç que porten sempre posat.
Què necessites?
Crec que jo sóc aquella
que una nit pot aparèixer
i deixar-te sense respirar,
la que no necessitarà dir-te
per que farà,
la que sense donar-te temps a pensar
et portarà,
on imaginar és pecat
si el sentiment,
en la pell es pot tocar.
Mira, saps?
Ja no crec,
per que sé que seré
aquella per la que tindràs 
un somriure al despertar
i un t'estimo en cada braç
que fort m'agafarà.
Vols una apassionada
en la teva vida?
Perdona,
si no t'he preguntat
i jo,
ja ha començat a actuar.

Quan tremolo

A vegades no és el fred 

el que em fa tremolar,

si no la calor

de quan et sento a prop,

al costat d'un desig 

que s'encén per instants

i que busca un coll

per conquistar 

i que crema com foc

i no ens deixa respirar

per que,

ens sobra tothom en aquell instant

menys nosaltres dos

que volem estar tot sols

per estar acompanyats,

vestits però despullats,

amb la boca a prop

per poder tastar,

el que altres diuen,

que mai podrem oblidar.

No pateixis

no els hi penso explicar.

Cadascú,

que s'imagini el final.

Amb tu

No sé si hi ha res més,
però sols sé que amb tu
ja ho tinc tot
i no em fa falta
tornar enredera 
per agafar embranzida,
doncs al mirar-te m'adono
que a vegades,
les oportunitats 
tenen de la teva pell el tacte
i el somriure de la teva mirada
i el gust d'allò que mai no cansa,
encara que en la boca estigui
una eternitat sencera
i s'esperi a que jo la descobreixi
i li deixi aquell segell
que li digui que és meva
i que no la vull compartir
ni amb l'aire 
que respira
ni amb allò que tremola
sols de pronunciar,
que t'estimo en la fosca.

Disfressat dins d'una boca

Com odio el ara no puc,
el ara no toca,
el prohibit sentir
disfressat dins d'una boca,
que calla per no mentir.
Per que la valentia 
no es mesura per la força,
doncs sols de tenir-te a prop
perdo tot el control
i se m'asseca la gola
i la paraula s'entrebanca
i els pols tremola
i tu ...
I tu ets la que no puc tenir,
la que lluny m'espera,
la que m'ensenya la rialla
però sols puc mirar-la,
doncs per tastar la seva boca
hauria de 
i no puc
i no he 
i no sé si dir,
que odio
el ara no toca,
per que no són ells
els que disfressats dins d'una boca
callen per no mentir
que el que voldrien tenir
és a tu a la seva vora
i deixar-se morir.