Disfressat dins d'una boca

Com odio el ara no puc,
el ara no toca,
el prohibit sentir
disfressat dins d'una boca,
que calla per no mentir.
Per que la valentia 
no es mesura per la força,
doncs sols de tenir-te a prop
perdo tot el control
i se m'asseca la gola
i la paraula s'entrebanca
i els pols tremola
i tu ...
I tu ets la que no puc tenir,
la que lluny m'espera,
la que m'ensenya la rialla
però sols puc mirar-la,
doncs per tastar la seva boca
hauria de 
i no puc
i no he 
i no sé si dir,
que odio
el ara no toca,
per que no són ells
els que disfressats dins d'una boca
callen per no mentir
que el que voldrien tenir
és a tu a la seva vora
i deixar-se morir.