però sols sé que amb tu
ja ho tinc tot
i no em fa falta
tornar enredera
per agafar embranzida,
doncs al mirar-te m'adono
que a vegades,
les oportunitats
tenen de la teva pell el tacte
i el somriure de la teva mirada
i el gust d'allò que mai no cansa,
encara que en la boca estigui
una eternitat sencera
i s'esperi a que jo la descobreixi
i li deixi aquell segell
que li digui que és meva
i que no la vull compartir
ni amb l'aire
que respira
ni amb allò que tremola
sols de pronunciar,
que t'estimo en la fosca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada