Com et conec

Com et conec.
Ens mirem 
i no ens fa falta dir res més.
Tot queda obert 
als sospirs que s'escapen,
a dos ulls que mai es tanquen
si no és per dormir.
Dins d'un llit amb un sol coixí
que es pot esperar?
Doncs imagineu
si en sabeu,
llençols humits 
i dos cossos assedegats
que somien plegats
no acomiadar-se
quan el sol surt al matí
i poden seguir fent l'amor,
encara que el temps passi 
al seu voltant.
Però com els somnis
el seu té un final
i aquest el marca una hora,
un instant,
aquell sol que els desperta
i els diu,
que s'han de separar.
Per que de moment,
sols són dos fugitius,
dos,
que es diuen hola en la nit
i també l'adéu.
Aquells que tenen secrets de lluna,
que ningú pot sentir.
Com et conec.
Ens mirem
i no ens fa falta dir res més.