Et guardaré en un calaix

Et guardaré en un calaix
per que ningú et trobi.
Per que ningú sàpiga 
com ets,
ni la olor que fas.
Allí, 
no hi haurà perills 
que et descobreixin.
Allí sempre seràs al meu costat.
On els llapis fan olor de fusta
i la goma esborra
les equivocacions 
si és que n'hi han
i la tinta impregna la teva pell
aquella que tant em miro,
però mai puc tocar.
Et guardaré en un calaix
per que ningú tingui notícia
de si mai t'he estimat,
o si et busco en les nits
quan tinc necessitat.
Necessitat de mirar-te als ulls
i dir-te quan no em sents,
que no vull que ningú sàpiga
que un dia et vaig trobar
i entre els llapis,
la goma i la tinta,
et vaig guardar.