Ja no queda tant
per la pròxima vegada,
a tocar d'un sospir,
a la següent cantonada,
on els punts suspensius
ja tenen les paraules
pactades amb la mirada
i que segurament a la boca
faran callar
i que les mans siguin lleugeres,
buscant sortides
o entrades,
això no té importància,
perquè no queda tant
per la pròxima vegada,
on els meus petons
seran una arma
i la teva mirada,
l'estratègia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada