La nina del prestatge de dalt

Qui sap,
un dia potser no sabré que dir
i tot s'acabarà 
com va començar,
en silenci.
I mentre,
deixaré que les paraules m'envaeixin,
m'assaltin sense demanar permís,
diguin el que pensen
i si volen,
parlin a crits.
Perquè sóc rebel per naturalesa,
inconformista amb el pensar,
estimo sense tebiesa 
i et deixo el meu món,
si en vols disposar. 
Sóc aquella 
a la que el cor li batega
i la que viu la realitat,
la de les llàgrimes salades
que diuen,
tenen gust de mar
i a vegades,
li rodolen per les galtes
sense cap necessitat.
Perdona si no sóc 
el que buscaves,
la nina del prestatge de dalt,
la tonta que tot s'ho creia,
quan oblidada em vas deixar.
Però la nena s'ha fet gran
i vestida de dona
es despulla al teu costat.
Qui sap,
un dia no sabré que dir
i tot s'acabarà.