Pell

Ens vesteix la nuesa,
però la gent no ho sap
i s'encaparra a posar roba
a allò que la naturalesa
despullat ens ha donat.
Sempre pensant amb què diran
quan lo millor que tenim és la pell,
la seva carícia,
el seu tacte,
el desig que crea,
doncs fins i tot olorar-la
ens empeny a tocar-la
sense necessitat de veure-la.
L'instint ens esperona
i no ens conformem amb mirar,
necessitem comprovar
que allò que tant somiem,
és realitat.
La pell,
aquella que tant suporta 
i mai pot cridar,
la que ens cobreix l'ànima,
i es fon en abraçada
sempre abans d'estimar,
aquella amb la que dormim agafats
i si podem, 
despertem l'endemà.