però el desig
mai es pot dissimular
ni amagar,
ni disfressar,
per què la lluïssor als ulls
sempre ens delata
i es converteix amb l'arma
que ens mata
i ens deixa febles
amb poca força per pensar,
però no importa.
Perquè,
si d'alguna cosa hem de morir
que sigui perquè el cor ens batega,
per la carícia que ens fa sentir
i aquells petons
que li diuen a l'ànima,
que hi ha gent que s'estima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada