Soroll

Encara no sé que és el silenci
perquè afortunadament
amb tot em batega el cor
i dins d'ell
hi ha mil paraules
plenes de sensacions,
que fan que tot sigui soroll.
Una remor de sensacions
que sempre m'acompanyen
entre el somriure i el dolor,
la llàgrima i la decisió
de caminar cada dia una passa,
per no perdre mai el nord.
Però si el perdo, 
res no és el que ahir 
la importància li donava,
per que a vegades,
uns segons són suficients
per entendre
que no hi ha riure perpetu 
ni llàgrima que no cremi,
quan s'eixuga en la galta.
Per sort,
recordem poc el dolor
perquè viure així seria difícil.
La condició humana
és estranya i a la vegada,
fantàstica.
Shhhhhhhh
és l'hora,
ara toca somiar
de les teves mans,
al no obrir la boca.