Versió original

Tot ha canviat.
Ja era escrit. 
Contestar-te que no,
era més fàcil,
que dir-me que sí.
Ves qui ho havia de dir.
Tu buscaves.
Jo he trobat.
Sempre és cosa del destí.
Ell juga amb tu
i se'n riu de mi.
Tornar a recordar
sentiments enterrats,
és difícil de pair.
Mes, he aprés a ser valenta
i a jugar amb el perill.
Les il·lusions ja s'han plantat
i jo no sé com seguir.
No vull que ens faci mal.
Ni a tu,
ni a mi.
Però la lògica guanyarà,
als sentiments que tenim.
T'ho dic, 
per que a mi ja m'ha passat,
i he tingut que abandonar,
un regal a mig camí.
Me'n recordo dels teus ulls
i una llàgrima cau.
La ment no entén,
que un desig puntual,
el cor el transformi,
en amor indefinit.

Recorda que no sempre t'agrada...

Quan el somriure ens cau del rostre,
i respirar és una dificultat.
Quan la tristesa ens atrapa,
i no la sabem esquivar...
necessito d'una mà amiga,
que em guï cap al teu costat.
Que em faci adonar,
que per tot és pot lluitar,
i que el silenci no es la sortida,
si el que busco és llibertat.
Redecora els teus sentiments,
si és qüestió de prioritats.
Les senyals de la vida,
s'han de saber interpretar.
Mai els somnis, 
per mi,
havien estat tan reals.
I saps,
jo d'aquests,
no en vull pas despertar.
Recorda que no sempre t'agrada...
tornar a la realitat.
No pateixis.
Tancarem els ulls
i així,
podrem continuar somiant.

Pensa un desig...

Vestida de passió, 

amb l'ànima nua.

Ningú pot saber el que té,

fins perdre el desig pel que tenia,

si la llengua s'ha tornat muda.

Les monedes tenen doble cara.

Tot depèn de qui les tira.

Ens agrada més rebre

que donar,

sentir,

que entregar,

oblidar que perdonar.

Els pols oposats s'atreuen,

si no que m'ho diguin a mi.

Segueixo pegada a tu 

i encara no sé el per què,

et desitjo dia i nit.

He entrat en una espiral,

difícil de parar.

Sobretot, quan l'instint,

no ens deixa aturar.

Mentre tot resideixi al cor,

la salvació és garantida.

L'amor és un tresor,

que s'hauria de guardar,

per la resta de la vida.

Essència de llimona

Enganxa't a mi,
com la necessitat que busques,
en el laberint la sortida.
Aquella que es mostra tal com és,
des del matí,
fins que acaba el teu dia.
Aquella que pensa,
que la valentia,
és un sentiment ple d'iniciativa.
La que plora i riu,
la que canta i calla.
La que estima el que diu,
i desitja el teu món,
que ara comença.
Essència de llimona,
de pell adobada.
El que busca el cel,
té terra marcada.
Senyal del que estima,
el risc de la vida.
El pensament,
pot ser un instrument de precisió.
Pensant en tu,
he operat el meu cor,
amb risc de dolor.
M'he posat la vena als ulls.
Bufaré les espelmes 
i el desig és complirà.
Segur!
La vida és un instant,
que no s'ha de deixar escapar.
Essència de llimona,
de pell adobada.
El que busca el cel,
té terra marcada.

Quan t'assaboreixo...

Ni un minut puc deixar de pensar,
en la oportunitat que la vida em brinda.
El sabor dels teus petons,
d'una dolcesa extrema, 
fan desfer el gel,
de l'hivern que ara arriba.
I no em cansaré mai de comptar,
els moments de tenir-te tan a prop.
El foc és el descontrol,
enmig dels meus llençols
que sols tu saps apagar.
I què més vols que et digui,
si quan t'assaboreixo, 
no puc deixar de pensar,
que els minuts és facin hores
i les hores eternitat.
El menjar-te és un plaer,
de difícil descripció.
El rellotge és traïdor,
pel meu paladar inquiet.
M'he tornat una sibarita,
de cada pam de la teva pell.
Ara ja no penso en ningú més.
El desig de la teva carn,
es vesteix de sentiments.

Les regles del joc

Una altra vegada m'he tornat a salvar.
He comptat sis,
i tu no m'has atrapat.
Sóc una fugitiva,
que del teu cor s'ha fugat.
Tornem a jugar?
Sense embuts t'explicaré,
que la vergonya he perdut,
després de les trampes que he fet.
Però, què vols que et digui?
Les mentides,
mai m'han agradat.
Després de tot el que saps...
Vols que tornem a jugar?
La paciència és una virtut,
difícil d'adquirir,
per qui s'atreveix,
a iniciar el joc amb mi.
No diguis que no t'ho he advertit.
Les llàgrimes seran de tots dos,
el dia que les regles del joc,
no ens donin més oportunitat
que la necessitat d'oblidar,
tots els records i petons,
amb el temps acumulats.
De moment, però,
deixa'm guanyar.
El premi serà el meu cor,
amb un petó embolcallat.

Turbulències

Aquest caramel agre-dolç,
és difícil d'empassar.
Els motius ens dicten els moments.
Els moments ens fan pensar
que potser el que ara toca...
Turbulències en el meu mar.
Del tot a res,
en un instant.
Vull córrer cap a tu,
i tancar el cercle que he creat.
Em vens a cercar?
Si tu poses el vaixell,
jo hi poso el meu mar.
Potser nedem contracorrent.
Potser m'hauràs de salvar.
Tot serà,
depenent,
del que tu vulguis arriscar.
Per sentir mai s'està preparat.
Les sorpreses del cor,
arriben sense xarxa de seguretat.
Necessito el que ja tenia....
Llàstima que ja ho he oblidat.