i respirar és una dificultat.
Quan la tristesa ens atrapa,
i no la sabem esquivar...
necessito d'una mà amiga,
que em guï cap al teu costat.
Que em faci adonar,
que per tot és pot lluitar,
i que el silenci no es la sortida,
si el que busco és llibertat.
Redecora els teus sentiments,
si és qüestió de prioritats.
Les senyals de la vida,
s'han de saber interpretar.
Mai els somnis,
per mi,
havien estat tan reals.
I saps,
jo d'aquests,
no en vull pas despertar.
Recorda que no sempre t'agrada...
tornar a la realitat.
No pateixis.
Tancarem els ulls
i així,
podrem continuar somiant.
com sempre marta,un peto molt fort,excelentt
ResponEliminaEl que gairebé sempre m'agrada a mí és el que escrius. Un avís tal vegada.... el món no és com volen els idealistes que sigui però segur que és una mica millor, ja que hi son.
ResponElimina