divendres, 19 de novembre de 2010

Pensa un desig...


Vestida de passió, 
amb l'ànima nua.
Ningú pot saber el que té,
fins perdre el desig pel que tenia,
si la llengua s'ha tornat muda.
Les monedes tenen doble cara.
Tot depèn de qui les tira.
Ens agrada més rebre
que donar,
sentir,
que entregar,
oblidar que perdonar.
Els pols oposats s'atreuen,
si no que m'ho diguin a mi.
Segueixo pegada a tu 
i encara no sé el per què,
et desitjo dia i nit.
He entrat en una espiral,
difícil de parar.
Sobretot, quan l'instint,
no ens deixa aturar.
Mentre tot resideixi al cor,
la salvació és garantida.
L'amor és un tresor,
que s'hauria de guardar,
per la resta de la vida.
















2 comentaris:

  1. Com sempre preciosa, amb tants de significats i sentiments... Però, per favor, al tresor de l'amor no ho guardis, inverteix-ho, que es multipliqui, si vols...com més s'expandeixi l'amor molt millor.

    ResponElimina
  2. perfecte marta, com sempre, aquest el guardo amb especial afecte amb el teu permís. petons

    ResponElimina