Ja era escrit.
Contestar-te que no,
era més fàcil,
que dir-me que sí.
Ves qui ho havia de dir.
Tu buscaves.
Jo he trobat.
Sempre és cosa del destí.
Ell juga amb tu
i se'n riu de mi.
Tornar a recordar
sentiments enterrats,
és difícil de pair.
Mes, he aprés a ser valenta
i a jugar amb el perill.
Les il·lusions ja s'han plantat
i jo no sé com seguir.
No vull que ens faci mal.
Ni a tu,
ni a mi.
Però la lògica guanyarà,
als sentiments que tenim.
T'ho dic,
per que a mi ja m'ha passat,
i he tingut que abandonar,
un regal a mig camí.
Me'n recordo dels teus ulls
i una llàgrima cau.
La ment no entén,
que un desig puntual,
el cor el transformi,
en amor indefinit.
Hola de nou!
ResponEliminaM'agrada el text perquè m'hi veig reflexada. No sé si és escrit de veres però quelcom semblant tinc en la meva curta història. Ell jugava amb nosaltres i jo me'n vaig enamorar. Em vaig retirar de la partida i tinc constància que es segueixen divertint a base de missatges eròtics (res més que un joc). Ella és amiga meva però jo vaig deixar a mig camí quelcom més que una amistat... (vaja no sé pas pq deixo tot això en el comentari...)
Simplement, perfecte
Una abraçada