dilluns, 22 de novembre del 2010

Versió original

Tot ha canviat.
Ja era escrit. 
Contestar-te que no,
era més fàcil,
que dir-me que sí.
Ves qui ho havia de dir.
Tu buscaves.
Jo he trobat.
Sempre és cosa del destí.
Ell juga amb tu
i se'n riu de mi.
Tornar a recordar
sentiments enterrats,
és difícil de pair.
Mes, he aprés a ser valenta
i a jugar amb el perill.
Les il·lusions ja s'han plantat
i jo no sé com seguir.
No vull que ens faci mal.
Ni a tu,
ni a mi.
Però la lògica guanyarà,
als sentiments que tenim.
T'ho dic, 
per que a mi ja m'ha passat,
i he tingut que abandonar,
un regal a mig camí.
Me'n recordo dels teus ulls
i una llàgrima cau.
La ment no entén,
que un desig puntual,
el cor el transformi,
en amor indefinit.







1 comentari:

  1. Hola de nou!
    M'agrada el text perquè m'hi veig reflexada. No sé si és escrit de veres però quelcom semblant tinc en la meva curta història. Ell jugava amb nosaltres i jo me'n vaig enamorar. Em vaig retirar de la partida i tinc constància que es segueixen divertint a base de missatges eròtics (res més que un joc). Ella és amiga meva però jo vaig deixar a mig camí quelcom més que una amistat... (vaja no sé pas pq deixo tot això en el comentari...)
    Simplement, perfecte
    Una abraçada

    ResponElimina