La pròxima vegada

Ja no queda tant
per la pròxima vegada,
a tocar d'un sospir,
a la següent cantonada,
on els punts suspensius
ja tenen les paraules
pactades amb la mirada
i que segurament a la boca
faran callar
i que les mans siguin lleugeres,
buscant sortides
o entrades,
això no té importància,
perquè no queda tant
per la pròxima vegada,
on els meus petons 
seran una arma
i la teva mirada,
l'estratègia.

Apassionada

Vols una apassionada
en la teva vida?
I mentre menjaves gelat
i la teva llengua llepava
aquell instant fred i dolç,
em vas mirar
i sense obrir la boca
la roba em vas treure.
Per que tens la propietat
de robar cors amb total impunitat
i guardar-ne en col·lecció,
el llaç que porten sempre posat.
Què necessites?
Crec que jo sóc aquella
que una nit pot aparèixer
i deixar-te sense respirar,
la que no necessitarà dir-te
per que farà,
la que sense donar-te temps a pensar
et portarà,
on imaginar és pecat
si el sentiment,
en la pell es pot tocar.
Mira, saps?
Ja no crec,
per que sé que seré
aquella per la que tindràs 
un somriure al despertar
i un t'estimo en cada braç
que fort m'agafarà.
Vols una apassionada
en la teva vida?
Perdona,
si no t'he preguntat
i jo,
ja ha començat a actuar.

Quan tremolo

A vegades no és el fred 

el que em fa tremolar,

si no la calor

de quan et sento a prop,

al costat d'un desig 

que s'encén per instants

i que busca un coll

per conquistar 

i que crema com foc

i no ens deixa respirar

per que,

ens sobra tothom en aquell instant

menys nosaltres dos

que volem estar tot sols

per estar acompanyats,

vestits però despullats,

amb la boca a prop

per poder tastar,

el que altres diuen,

que mai podrem oblidar.

No pateixis

no els hi penso explicar.

Cadascú,

que s'imagini el final.

Amb tu

No sé si hi ha res més,
però sols sé que amb tu
ja ho tinc tot
i no em fa falta
tornar enredera 
per agafar embranzida,
doncs al mirar-te m'adono
que a vegades,
les oportunitats 
tenen de la teva pell el tacte
i el somriure de la teva mirada
i el gust d'allò que mai no cansa,
encara que en la boca estigui
una eternitat sencera
i s'esperi a que jo la descobreixi
i li deixi aquell segell
que li digui que és meva
i que no la vull compartir
ni amb l'aire 
que respira
ni amb allò que tremola
sols de pronunciar,
que t'estimo en la fosca.

Disfressat dins d'una boca

Com odio el ara no puc,
el ara no toca,
el prohibit sentir
disfressat dins d'una boca,
que calla per no mentir.
Per que la valentia 
no es mesura per la força,
doncs sols de tenir-te a prop
perdo tot el control
i se m'asseca la gola
i la paraula s'entrebanca
i els pols tremola
i tu ...
I tu ets la que no puc tenir,
la que lluny m'espera,
la que m'ensenya la rialla
però sols puc mirar-la,
doncs per tastar la seva boca
hauria de 
i no puc
i no he 
i no sé si dir,
que odio
el ara no toca,
per que no són ells
els que disfressats dins d'una boca
callen per no mentir
que el que voldrien tenir
és a tu a la seva vora
i deixar-se morir.

Com et conec

Com et conec.
Ens mirem 
i no ens fa falta dir res més.
Tot queda obert 
als sospirs que s'escapen,
a dos ulls que mai es tanquen
si no és per dormir.
Dins d'un llit amb un sol coixí
que es pot esperar?
Doncs imagineu
si en sabeu,
llençols humits 
i dos cossos assedegats
que somien plegats
no acomiadar-se
quan el sol surt al matí
i poden seguir fent l'amor,
encara que el temps passi 
al seu voltant.
Però com els somnis
el seu té un final
i aquest el marca una hora,
un instant,
aquell sol que els desperta
i els diu,
que s'han de separar.
Per que de moment,
sols són dos fugitius,
dos,
que es diuen hola en la nit
i també l'adéu.
Aquells que tenen secrets de lluna,
que ningú pot sentir.
Com et conec.
Ens mirem
i no ens fa falta dir res més.

Et guardaré en un calaix

Et guardaré en un calaix
per que ningú et trobi.
Per que ningú sàpiga 
com ets,
ni la olor que fas.
Allí, 
no hi haurà perills 
que et descobreixin.
Allí sempre seràs al meu costat.
On els llapis fan olor de fusta
i la goma esborra
les equivocacions 
si és que n'hi han
i la tinta impregna la teva pell
aquella que tant em miro,
però mai puc tocar.
Et guardaré en un calaix
per que ningú tingui notícia
de si mai t'he estimat,
o si et busco en les nits
quan tinc necessitat.
Necessitat de mirar-te als ulls
i dir-te quan no em sents,
que no vull que ningú sàpiga
que un dia et vaig trobar
i entre els llapis,
la goma i la tinta,
et vaig guardar.