Se'n riu entre dents
pensant amb el teu engany.
La nena ja no plora.
La nena, ja s'ha fet gran.
Menjant una poma asseguda
t'espera en l'eternitat,
d'aquell dia que li vas dir
que l'espai
no es qüestió de temps,
sinó qüestió de pams.
Els pams que separaven
el tocar de la teva pell,
el que palpaven les teves mans
quan resseguien el meu cos
sense intenció de dubtar.
I allí, en mig de la calma
vaig notar el teu somriure
enmig de l'esquena.
La temptació va nua
i es passeja serena,
amb la intenció de pecar.
Alço la copa,
pensant en tu.
Els meus llavis la toquen,
pensant en tu.
Per que mentre penso en tu
ja no sé si respiro,
o si d'un glop d'aire m'alimento.
Realment un cop mai es suficient.
Però un,
va ser capaç d'embriagar-me.
I caminar borratxa
pel teu aroma,
enmig d'aquella ànima salvatge.
Que encara em recorda
les ganes de tenir-te,
d'esperar-te,
de tocar-te
i de dir-te sense veu,
que no em calen les paraules
per estimar-te.
Jo sols alço la meva copa
esperant,
que un dia siguis al meu costat
brindant,
pel que els meus llavis
ara toquen.
Per que no tinguis por,
passaré de puntetes pel teu cor.
Així, qui sap,
potser no en marxaràs mai
encara que sols,
hi estiguis a estones.
Un dia em vas preguntar:
Sospires quan t'emociones?
I et vaig contestar
amb paraules blanques
per no fer-nos mal.
Els horitzons són diferents
depenent de les mirades,
en alguns hi surten Sols
i en d'altres, hi neixen ganes.
Mes quan tu marxes
quan allí em deixes,
en el meu racó del pensament
papallones volen
a flor de pell,
buscant qui sap
la boca de qui
un dia em va preguntar
sospires quan t'emociones?
La meva va callar
per no explicar,
que cada cop penso més en el teu mar.
Però no tinguis por,
passaré de puntetes pel teu cor
i les meves ganes.
Sola.
Sí, sola en una taula rodona.
Petita o immensa,
què importa.
Bellugant idees,
remenant la copa,
pensant, que estic sola.
De fons,
la cançó d'una melodia
picada en un piano
que s'imagina.
La gent parla,
crida.
Però jo estic sola.
Ja has marxat fa estona
i la cadira m'ensenya
que ja és morta.
La gent del carrer
no m'escolta
i camina a corre-cuita.
Li he fet una foto
a la teva copa
però tu no hi ets.
Jo
ara,
estic de nou sola.
Als llavis,
a cops en porto
del teu gust.
I em recorda a matinades
on sols diuen veritats
els llençols que ens tapen.
A estones impossibles
sempre imaginades,
a foc i agua salada,
al mar que ens ofega
les nostres ganes.
Allò que es diu
dolcet a l'orella
per no despertar a ningú.
Als llavis,
a cops en porto
del teu gust.
I m'imagino
retallant poemes,
escrivint paraules
i fent l'amor amb tu.
I pensant que lo meu
és de tots dos,
on no importen les petjades
dibuixades en l'horitzó,
per que l'abans no és l'ara,
el demà qui sap l'avui,
l'instant és un somriure
pintat en els teus ulls.
Als llavis
m'agradaria
avui,
portar-ne del teu gust.
Em vaig marcar una fita
arran de mar coberta de sal
i sorra fina.
Les ones mullaven
el que quedava de la meva vida.
L'escuma feia dibuix
marcant territori
del que si no se sap nedar
mes val no tocar.
De sirenes ja no en queden
que em puguin salvar.
Però jo no tinc por,
doncs l'aigua sols mulla
el que no es deixa ofegar.
I vaig provar
de caminar sobre teu el mar.
De passar les onades turquesa
fins l'infinit desdibuixat
i sentir que puc ser
el que mai havia pensat.
I quan a la platja vaig tornar
amb meus peus mullats
hi havia una paraula escrita.
Intrèpida.
La vida no la va tardar en esborrar
però sempre recordaré,
que aquella tarda
fins l'infinit desdibuixat,
vaig poder sobre el teu mar,
caminar.
Encara no t'he mirat als ulls,
però m'encantaria.
Perdre'm sense paraula
on s'amaga la teva ànima
i desxifrar el teu misteri
tot ple de màgia.
Intentar reconèixer
en el teu tacte sentiment
ni que fos,
per una vegada.
I viure intensament
el que l'oportunitat en ofereix
tota descarada.
Ser valenta un instant
per aconseguir quelcom més.
Qui sap,
la necessitat sempre comença
en una ratlla de temps
que encara que no veiem,
ja fa temps era marcada.
Ara vull creuar-la,
tirar-me a la piscina
encara que no tingui aigua.
Sentir que el vuit m'atrapa
i el desig és un intent
de mantenir-me viva.
Per que no sé si ho saps
que encara no t'he mirat als ulls,
però m'encantaria.
