però m'encantaria.
Perdre'm sense paraula
on s'amaga la teva ànima
i desxifrar el teu misteri
tot ple de màgia.
Intentar reconèixer
en el teu tacte sentiment
ni que fos,
per una vegada.
I viure intensament
el que l'oportunitat en ofereix
tota descarada.
Ser valenta un instant
per aconseguir quelcom més.
Qui sap,
la necessitat sempre comença
en una ratlla de temps
que encara que no veiem,
ja fa temps era marcada.
Ara vull creuar-la,
tirar-me a la piscina
encara que no tingui aigua.
Sentir que el vuit m'atrapa
i el desig és un intent
de mantenir-me viva.
Per que no sé si ho saps
que encara no t'he mirat als ulls,
però m'encantaria.
L'ESGUARD SINCER MAI ENGANYA, ÉS ALLÀ ON ES POT VEURE L'INTEGRITAT DEL TEU SENTIMENT, EL DESIG D'APROFONDIR-NE I FONDRE'S-HI EN UNA ABRAÇADA QUE US HI FUSSIONI,I ELS HI FACI GAUDIR PLENAMENT DE LA VOSTRA PASSIÓ AMB PLENITUD...SI L'ESGUARD MAI ENGANYA,NOMÉS FA FALTA ARRISCAR-NE PER ALLÒ ESTIMAT I SEMPRE HI SOM A TEMPS.MIL.LER
ResponEliminaEls meus ulls estàn oberts vint i quatre hores al dia esperant reflectir amb els teus tota la dolçor que desprens i jo anhelo.
ResponElimina